"Si es que hasta los feos son sensibles......"
Al ritme de 'Beautifull world' de Coldplay, no paro de pensar en el maravellós partit que ahir vaig poder veure i, gràcies a tots vosaltres, jugar; Com ja vaig dir a la sortida del partit, les expectatives que m'havia fet, a l'acabar el partit, es van sobrepassar. Era realment increíble el que aquests nois van ser capaços de fer en tan sols 50 minuts. Al xiular l'àrbitre el final del partit, no s'havia ben bé que fer....l'únic que em va sortir del cor va ser anar, jugador per jugador, abraçant-l'ho i donant-li les gràcies pel treball, l'esforç i la ilussió que van mostrar en aquell partit. Per això m'he dispossat a fer una crònica (algo surrealista) per a que tothom s'àpiga el que es pert quant no va a veure l'FSM.
També donar les gràcies a tota la gent (podria donar noms, però prefereixo que cadascú, pensant el seu, sigui durant aquest segons el protagonista de l'afició blanc-i-blava ;) ) i no al Rubio, de que perdessin una hora i poc de la seva vida venint-nos a veure, de veritat, GRÀCIES!
Edgar Martínez, jugador de l'FSM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada