Crónica del partit: S'espera molt d'aquests nanos

Eren les 14:15h. i alguns dels jugadors de l'FSM anaven arribant a can Xaubet on, 45 min. més tart quedaria oficialment inaugurada la nova temporada 05/06 a Pineda de Mar amb l'estrena del conjunt blanc-i-blau contra un desconegut "Erotica".
Els nervis començaven a brotar en els cossos pàlids i dèvils d'alguns dels nostres jugadors (s'ha de dir que, al finalitzar el partit, en una roda de prensa feta a 'Hectorcinho, un dels màxims protagonistes de la tarda, afirmava el que molts dels assitents comentaven a la llotja i era que durant tot el dia no havia menjat rés), però això no impedia que s'entusiasmesin pel partit, el seu partit.
Mica en mica s'anava completant la plantilla i ja es començaven a veure els 'nous' rostres d'un dels equips més joves de la lliga, el nostre. Amb l'arrivada de José MARÍN, la calma tornava als nostres 'nanos' i és que Marín és la serenitat i la experiència de l'FSM dins del camp.
L'equip, un complet desconegut minuts abans del partit, ja començava a coneixer-se i amb això, ja sortien les primeres riatlles.
Quedaven escassos minuts per a que comencés el partit i ja Miguel Ángel (entrenador de l'FSM) ultimava els preparatius per a la festa que dins del camp, anaven a donar els nostres jugadors. Poc a poc s'anaven incorporant al terreny de joc per a fer els escalfaments previs al partit i per ara no s'havia fet pública l'al·lineació que 'M.A.M' havia fet.

S'ha de dir que, abans que comencés el partit, el nostre diari va tenir l'oportunitat de parlar amb Miguel Angel per a que ens expliqués quina estratègia anava a utilitzar en aquest partit, però va ser bastant conservador i no ens va dir rés de nou ja que; com era d'esperar, aquest primer partit venia carregat de sorpreses i rotacions.

L'arbitre mira el rellotge i dóna la senyal per a que comencés el partit i per tant la lliga de les estrelles, la lliga on l'FSM volia consolidar-se com un dels equips revel·lació de la temporada, la lliga on milers de nois de tot el món faràn realitat el seu somni de veure l'equip en directe (gràcies a la senyal donada pels satèl·lits de l'FSM), i per tant ja es començava a veure quin seria l'equip que alinearia el nostre mister;
Santi 'Paralo todo' Price ocuparia, com era d'esperar, la porteria dels gal·làctics; José 'Cierrajero' Ramón jugaria de "cierre", últim fitxatge de l'entitat blanc-i-blava; Marc 'Capi' Tudela seria l'al·ler defensiu; Genís jugaria de pívot; i per últim, Marín jugaria de punta.
Per ara les coses s'emblaven que anaven a anar molt bé per als desconeguts jugadors dels FSM però; la inexperiència i la falta de forma física els hi jugarien una mala passada.
Portaven deu minuts de joc i 'FarriGol', la nostra perla, arribava al camp esperançador com sempre, esperant que amb la seva preciència l'equip es portés el partit a casa.
Marín, que durant els 15 minuts que portàvem de joc ja s'havia consolidat com el 'crack' del partit gràcies, en part, per la fredor que tenia en cadascun dels seus regats i per la paciència en esperar que arrivèsin els gols; marcava per a l'equip i obria en el primer partit de lliga, el seu compte particular per a superar-se altre cop siguent el 'pichichi' d'aquesta temporada.
Arribavèm al descans i ja guanyavem per 1-0, la cosa estava anant molt bé:
Rubén havia arribat del treball exhaust i ja havia jugat els seus primers minuts com a jugador de l'FSM; el 'Capi' irreconegible en la primera part s'anava capficant al partit 'poc a poc'; 'Hectorcinho' ja havia deixat algun dels seus 'clàssics' regats dins el camp; Genís, encara que bastant nerviós, s'anava fent l'amo del centre del camp; a Pablo se'l veia molt motivat en els atacs encara que molt irregular.

Després d'una bona xarla dins els vestuaris, l'equip va sortir com nou i, a escassos minuts de la segona part, Mir presionant l'adversari, roba l'esfèric i en una jugada de contraatac individual marca el que seria el seu primer gol a la lliga, 2-0.
La cosa per ara estava anant molt bé per als de casa, i no trigarien en arribar dos més de les botes de Pablo (l'astre argentí) i Jose Ramon. 4-1 (si, ens van marcar un gol....però tampoc va tindre gaire trascendència); quedaven 9 minuts de joc i el partit estava més que sentenciat, però un cop el meu avi em va dir: "No diguis mai blat si no és al sac i ben lligat, i encara mira que no hi hagi cap forat"; i tenia tota la raó, ens haviem oblidat que el nostre sac encara no estava del tot acabat, i per tant, hi havien petits fortats (rodolí!). Van ser aquests petits forats, per on van passar els gols....4-2; 4-3; 4-4.
I és clar, com era d'esperar, ja que havien arribat fins a l'empat, l'àrbitre no xiularia fins que no remontessin....i així va ser, van marcar el 4-5 i va ser llavors, quan l'àrbitre va donar per acabat el partit. Vuit minuts "bojos" per a l'FSM que els van pagar amb la seva primera derrota, peró això no treia tot el mèrit de Santi, invatible durant quasi bé tot el partit.